1 ἄγος, -εος, τό
• Alolema(s): ἅγος S.Fr.10g.10.2 (pap.), SEG 34.989 (Sicilia I/II d.C.), Et.Gud.s.u. ἅγιος, Eust.647.34, 1356.61
• Prosodia: [ᾰ-]
• Morfología: [nom.-ac. plu. panf. hάιι(α) IPamph.3.13 (Silion IV a.C.)]


I 1persona que tiene en sí mancha religiosa, sacrílego ἄγει Βουπάλῳ al sacrílego Búpalo Hippon.19 (cj., pero v. ἁγής 2), τοιόνδ' ἄγος ἀκάλυπτον οὕτω δεικνύναι de Edipo, S.OT 1426, ἄγος ἐλαύνειν Th.1.126.

2 mancha religiosa, sacrilegio, pecado, crimen que se abate sobre una comunidad ἄ. μὲν εἴη τοῖς ἐμοὶ παλιγκότοις ojalá caiga la mancha sobre mis enemigos A.Supp.376, ἄγος σφι ἐγένετο Hdt.6.91, ὅθεν τὸ ἄγος συνέβη τοῖς Συβαρίταις Arist.Pol.1303a30, ἄγος φεύγοντος S.Ant.256, κρύψω πετρώδει ζῶσαν ἐν κατώρυχι, φορβῆς τοσοῦτον ὡς ἄγος μόνον προσθείς la encerraré en una cueva pétrea dejándole alimento sólo para (evitar) el sacrilegio (Creonte de Antígona), S.Ant.775, ἄ. ἀφοσιώσασθαι Plu.Cam.18, cf. dud. IPamph.l.c., en una maldición contra los ladrones de tumbas IChS 311.2 (IV a.C.), ἐν τῷ ἄγει ἐνέχεσθαι ser considerado sacrílego Hdt.6.56, ἱερός τε ᾖ καὶ ἐν τῷ ἄγει ἐνέχηται sea execrado y tenido en el pecado D.C.44.5.3, D.C.Epit.7.15.5, τὸν οἶκον τοῦ θεοῦ τοσούτοις ἄγεσι καταγέμοντα I.BI 4.163
c. gen. ἄ. κεκτήσεται θεῶν πατρῴων A.Th.1017
c. gen. de cosa ἄγος ἀπεύχετον κεχυμένων χοᾶν negáos al sacrilegio de las ofrendas vertidas (por ser de Clitemestra), A.Ch.155, αἱμάτων βλοσυρὸν ἀρόμενον ἄγος ἔχειν A.Eu.168, τόσσον ἄ. τόσσου κέρδεος ἀράμενος Pl.Epigr.29.

3 impiedad μεταλαγχάνουσι ... τοῦ ἄγους τούτου καὶ γυναῖκες αὐτοῖς Procop.Pers.1.24.6.

II 1conjuro, expiación de una posible mancha religiosa, S.Fr.689, cf. S.Fr.10g.10.2, Hsch.s.u. ἄγος, ἁγέων, Phot.p.22R., EM α 155, Eust.1356.60, quizá S.Ant.256, cf. I 1
prob. sacrificio de expiación, SEG 34.989 (Sicilia I/II d.C.).

2 ἄγη· τὰ μυστήρια AB 212.

3 recinto sagrado Hsch.s.u. ἄγεα, ἀγέεσσι, ἁγέων.

4 temor religioso, temor a los dioses ὅρκοις τε ἄγει τε πεποίθαμεν confiamos en sus (de las mujeres) juramentos y temor a los dioses, AP 10.56 (Pall.).

III lo que es valioso o digno de reverencia ἄ.· τιμιώτατον Hsch., λέγεται δὲ ἄγος καὶ τὸ τίμιον καὶ ἄξιον σεβάσματος AB 330.12
de ahí prob. como epít. de Zeus ἄ.· ὁ Ζεὺς παρὰ Κυζικηνοῖς AB 338.26, An.Bachm.1.24.10.
• DMic.: ti-mi-to-a-ke-e (?).
• Etimología: Forma psilótica de la raíz de ἅζομαι q.u.